L'exempció fiscal és un mecanisme regulat per les autoritats tributàries que permet de reduir o d’eliminar l’obligació de pagar certs impostos en funció de criteris específics. No implica pas que el contribuent quedi fora del sistema fiscal, sinó que, per determinades raons legalment establertes, no abona un impost concret o bé en paga una quantitat reduïda.
Segons la Llei general tributària i altres normatives fiscals espanyoles, les exempcions fiscals es poden classificar en dos grups principals:
- Les exempcions objectives: s’apliquen a certs, béns, activitats o serveis sense tenir en compte qui és el contribuent; és a dir, sigui quina sigui la persona o l’empresa que fa l’activitat o la venda del bé exempt no ha de pagar l’impost associat.
Per exemple, és el cas de l’IVA en alguns serveis, que n’estan exempts per la seva naturalesa, com ara l’educació reglada (escoles i universitats) i la sanitat.
Aquesta classe d’exempcions tenen com a objectiu evitar que certs sectors essencials encareixin la seva activitat per la càrrega d’impostos. - Les exempcions subjectives: s’apliquen en funció de les característiques del contribuent, independentment de l’activitat que exerceix.
Per exemple, les fundacions i les associacions sense ànim de lucre poden estar exemptes de pagar l’impost sobre societats, sempre que compleixin certs requisits legals i destinin els ingressos a finalitats socials.
Un altre exemple són les persones físiques amb discapacitat, que es poden beneficiar d’exempcions en determinats tributs, com ara l’IRPF, per a algunes prestacions rebudes o en l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.
Aquesta classe d’exempcions tenen com a objectiu facilitar l’activitat de certs col·lectius o institucions que fan una funció social, o que, per la seva naturalesa o situació, mereixen una protecció fiscal especial.
Cal no confondre les exempcions fiscals amb les deduccions fiscals. Una exempció significa que certes persones o activitats no han de pagar un impost, per la qual cosa s’elimina l’obligació de tributar de bon començament. Una deducció, en canvi, redueix la quantitat per pagar una vegada s’ha calculat l’impost, però no eximeix completament de l’obligació tributària.
L’aplicació d’exempcions fiscals s’ha de regir per la llei i ha d’estar correctament justificada, atès que constitueix una excepció al principi general de contribució per sostenir les despeses públiques.
