Informació jurídica i legal d'interès

Base imposable de l'impost sobre transmissions patrimonials en supòsits d'adquisició d'habitatge mitjançant subhasta judicial

L'article 10 del text refós de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, estableix, com a regla general a l'apartat primer, que la base imposable està constituïda pel valor real del bé transmès o del dret que es constitueixi o cedeixi, i són deduïbles únicament les càrregues que disminueixin el valor real dels béns, però no els deutes, encara que estiguin garantits amb penyora o hipoteca.

El Reglament que regula aquest impost estableix els mateixos termes, però hi afegeix una norma específica, a l'article 39, per al supòsit en el qual la transmissió del bé es produeixi en virtut de subhasta pública, notarial, judicial o administrativa. Per a aquests supòsits la base imposable és el valor d'adquisició

Basant-se en aquests preceptes, la Direcció General de Tributs dicta la Consulta vinculant V1079-17, de 9 de maig de 2017, que aclareix els possibles dubtes sobre la tributació en aquests supòsits de subhasta, tenint en compte que l'immoble pot tenir un valor de taxació diferent del de mercat, un tipus de licitació i potser càrregues anteriors en les quals l'adquirent s'hagi de subrogar.

En aquests supòsits i mitjançant l'esmentada consulta vinculant, s'estableix que la base imposable del tribut controvertit per un bé subhastat és el valor d'adquisició constituït pel preu de rematada, sense tenir en consideració el valor de les càrregues en les quals el consultant se subrogui.

El Suprem no resoldrà res més sobre les clàusules sòl

El Tribunal Suprem suspendrà tots els procediments pendents relatius a la clàusula sòl, a l'espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï respecte a la qüestió prejudicial que va ser plantejada l'abril de 2015 pel Jutjat Mercantil núm. 1 de Granada, en un procediment iniciat per Ausbanc contra BBK Bank Cajasur.

La vista oral va tenir lloc el passat 26 d'abril, però caldrà esperar encara diversos mesos per a la decisió resultant.

La qüestió prejudicial es refereix a l'efecte de la nul·litat de les clàusules sòl.

Fins ara, la doctrina emanada del Tribunal Suprem limita la devolució dels diners cobrats als clients en aplicació de la clàusula sòl al període comprès entre el 9 de maig de 2013 i l'actualitat.

No obstant això, des d'Ausbanc entenen, com diversos jutjats de primera instància espanyols, que la retroactivitat ha de ser total, és a dir, que la devolució dels diners cobrats per la clàusula sòl ha de fer-se des del moment en què es va signar la hipoteca.

Sobre això decidirà el Tribunal Europeu, i es tractarà, per tant, d'una data històrica per als afectats per la clàusula sòl. A causa de la importància d'aquesta decisió, el Tribunal Suprem està suspenent la deliberació i decisió dels recursos de cassació en procediments contra la clàusula sòl.

Excuses dels càrrecs dels membres en la Mesa Electoral

Mitjançant l'RD 184/2016, de 3 de maig, es van dissoldre el Congrés dels Diputats i el Senat, així com es van convocar eleccions generals per al pròxim 26 de juny.

Les meses electorals estan compostes per un president i dos vocals. Aquests càrrecs són obligatoris. També es designen dos suplents per a cadascun d'ells.

Les persones designades tenen el termini de 7 dies des que reben la comunicació per al·legar, davant la Junta Electoral de Zona, causa justificada i documentada que els impedeixi acceptar el càrrec. La Junta resol sobre l'estimació de la causa sense que sigui possible recórrer en via administrativa, però sí davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Aquestes causes, similars per a titulars i suplents, es recullen en la Instrucció 6/2011, encara que l'enumeració no és exhaustiva, sinó a manera d'exemple, i es refereixen a:

CAUSES PERSONALS QUE EN TOT CAS justifiquen, per si mateixes, que el membre designat d'una mesa electoral sigui rellevat de l'acompliment del càrrec:

  • Ser major de 65 anys i menor de 70.
  • La situació de discapacitat declarada.
  • La condició de pensionista d'incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
  • La situació d'incapacitat temporal pel treball. La gestació a partir dels sis mesos d'embaràs i el període corresponent de descans maternal.
  • L'internament en centres penitenciaris o en hospitals psiquiàtrics.
  • Haver format part d'una mesa electoral amb anterioritat, almenys en tres ocasions en els últims deu anys, sempre que la mesa electoral estigui formada per persones incloses en la llista electoral d'aquesta mesa.

CAUSES PERSONALS QUE PODEN JUSTIFICAR L'EXCUSA. Correspon a la Junta Electoral de Zona valorar aquestes causes:

  • La lesió, indisposició o malaltia física o psíquica que impedeixi exercir les funcions de membre d'una mesa electoral.
  • La condició de pensionista d'incapacitat permanent total per a una determinada professió, sempre que els factors determinants de la incapacitat concorrin també per analogia en el desenvolupament de les funcions de membre de la mesa electoral.
  • La situació de risc en l'embaràs durant els primers sis mesos d'aquest, sempre que els factors de risc determinants de la situació concorrin també per analogia en el desenvolupament de les funcions de membre de la mesa electoral.
  • La previsió d'intervenció quirúrgica o de proves clíniques rellevants el dia de la votació, els dies immediatament anteriors o l'endemà, sempre que resultin inajornables.
  • La pertinença a confessions o comunitats religioses en les quals l'ideari o el règim de clausura resultin contraris o incompatibles amb la participació en una mesa electoral.
  • El canvi de la residència habitual a un lloc situat en una altra comunitat autònoma amb justificació de la dificultat de poder formar part d'una mesa electoral.

RESPONSABILITATS O RAONS FAMILIARS QUE EN TOT CAS justifiquen, per si mateixes, que el membre designat d'una mesa electoral sigui rellevat de l'acompliment del càrrec:

  • La condició de mare, durant el període de lactància natural o artificial, fins que el bebè compleixi nou mesos.
  • La cura directa i contínua, per raons de guarda legal, de menors de vuit anys o de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
  • La cura directa i contínua de familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que, per raons d'edat, accident o malaltia, no pugui valer-se per si mateix.

CAUSES FAMILIARS QUE ES PODEN JUSTIFICAR:

  • La concurrència el dia de l'elecció d'esdeveniments familiars d'especial rellevància, que resultin inajornables o en els quals l'ajornament provoqui perjudicis econòmics importants, sempre que l'interessat sigui el protagonista o guardi amb aquest una relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat.
  • La condició de mare o pare de menors de catorze anys, quan s'acrediti que l'altre progenitor no pot ocupar-se del menor durant la jornada electoral, si l'interessat, a més, no té ascendents o altres fills majors que puguin fer-ho.

RAONS PROFESSIONALS:

  • Els qui durant el dia de la votació hagin de prestar serveis a les juntes electorals, als jutjats i a les administracions públiques que tinguin encomanades funcions electorals.
  • Els qui hagin de prestar, durant la jornada electoral, serveis essencials a la comunitat d'importància vital, com els de caràcter mèdic, sanitari, de protecció civil, bombers, etcètera.
  • Els directors de mitjans de comunicació d'informació general i els caps dels serveis informatius que hagin de cobrir la jornada electoral.
  • Els professionals que hagin de participar en esdeveniments públics que se celebrin el dia de la votació, que estiguin previstos amb anterioritat a la convocatòria electoral, quan l'interessat no pugui ser substituït i la seva no participació obligui a suspendre l'esdeveniment, de manera que es produeixin perjudicis econòmics rellevants.

No complir amb l'obligació del càrrec és un delicte que pot suposar pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos. Per contra, es té dret a una dieta, a cinc hores de reducció de la jornada el dia immediatament posterior a les eleccions (o permís retribuït durant el dia de la votació, si aquest és laboral), així com a estar protegits per la Seguretat Social enfront de les contingències que derivin de la seva participació.

Inviolabilitat del domicili

La Sala Penal del Tribunal Suprem, mitjançant sentència núm. 329/2016, de data 20 d'abril de 2016, aborda per primera vegada la incidència en el dret a la inviolabilitat del domicili, recollit com a dret fonamental a la Constitució (article 18.2).

Per mitjà d'aquesta sentència, s'estableix que l'observació d'un habitatge amb prismàtics per part de la Policia, sense autorització judicial, vulnera el dret a la inviolabilitat del domicili i l'actuació es considera, per tant, il·lícita. En aquest cas, ha estat la principal prova aportada contra els acusats de tràfic de drogues.

En aquest sentit, el Suprem entén que l'activitat observada mitjançant prismàtics per la Policia a l'interior d'un domicili o el fet d'aprofitar unes persianes no baixades o unes cortines no corregudes per l'habitant, per observar l'interior de l'immoble, implica el risc d'afeblir de forma irreparable el contingut material del dret a la inviolabilitat domiciliària.

Es vulnera, per això, la prohibició establerta per la Constitució a l'article 18.2 quan, sense autorització judicial, es recorre a un utensili òptic (prismàtics, drons…) que permet ampliar les imatges i salvar la distància entre l'observant i l'observat.

La protecció enfront de la incursió en un domicili ha d'abastar, ara més que mai, tant l'entrada física de l'intrús com la intromissió virtual.

L'Audiència Nacional, a la sentència de 31/10/2019, reconeix com a temps de treball efectiu el que duu a terme un empleat des del seu domicili al domicili d'un client, i viceversa.

En aquest cas, es tracta d'un col·lectiu de “tècnics de camp”, la jornada laboral dels quals comença a les 8 hores en la ubicació del client, organitzat amb antelació per l'empresa, i amb l'obligació que, mitja hora o 15 minuts abans de les 8 hores, començament de la seva jornada, activin el mòbil i el portàtil facilitat per l'empresa; així mateix, l'empresa els proporciona un vehicle d'empresa amb GPS incorporat. Per contra, el desplaçament de tornada es duu a terme dins de la jornada i, a més, l'empresa cobra als seus clients el desplaçament.

D'altra banda, l'empresa computa com a hora extra el temps de més que passen els empleats als centres dels clients, per la qual cosa tàcitament reconeix com a temps de treball efectiu el temps invertit pel treballador per tornar al seu domicili. Així mateix, els empleats acudeixen molt esporàdicament a delegacions territorials de l'empresa, per la qual cosa queda provat que l'activitat de l'empresa es realitza “exclusivament als domicilis dels clients”, i és impossible poder fer el treball sense els desplaçaments objecte de discussió.

Temps enrere, els treballadors començaven la jornada en una delegació de l'empresa, i els desplaçaments corrien automàticament a càrrec de l'empresa.

En aquest sentit, l'Audiència té en compte el pronunciament del TJUE sobre la Directiva europea 2003/88/CE, que entén com a temps de treball el que destinen els treballadors sense “centre de treball fix o habitual” a desplaçar-se entre el seu domicili i els “centres del primer i últim client” determinat per l'empresa.

L'Audiència entén que, atesa la característica de l'activitat laboral, els desplaçaments dels empleats són “des del primer fins a l'últim, consubstancials a l'activitat del treballador que manca de centre de treball fix o habitual i el centre de treball d'aquests treballadors no pot reduir-se” al domicili dels clients i, segons el TJUE, si aquests deixessin de tenir la connotació de temps efectiu de treball, no serien necessaris per dur a terme el treball.

A més, en línia amb el TJUE, durant els desplaçaments, els empleats estan sota les ordres i instruccions de l'empresa, per tant, a la disposició de l'empresa.

La circulació de megacamions per carreteres espanyoles

El 23 de desembre de 2015 el Decret 2822/1998, de 23 de desembre, modifica l'annex IX del Reglament general de vehicles, sobre masses i dimensions, de manera que es permet la circulació de vehicles amb més de 6 línies d'eixos.

Amb aquesta mesura es pretén que puguin circular per les carreteres espanyoles els camions de fins a 60 tones i 25,25 metres de longitud.

Per poder circular, els camions estan sotmesos a algunes restriccions i la seva circulació requereix una autorització especial prèvia expedida per la Direcció General de Trànsit o pels departaments de trànsit de Catalunya i País Basc.

Així mateix, aquests vehicles han d'incorporar de manera obligatòria senyals lluminosos en tot el perímetre i una placa a la part posterior que indiqui que és un vehicle llarg i inclogui la nomenclatura XL. A més, la seva circulació està restringida a autovies i autopistes a una velocitat màxima de 90 km/h. En el cas de necessitar transitar per vies convencionals a causa de l'inici o destinació de la càrrega, només ho poden fer al llarg d'un màxim de 50 quilòmetres.

L'objectiu que es pretén amb la introducció dels megacamions a Espanya, segons el Govern, és col·laborar en la millora logística del transport terrestre, ja que els costos es redueixen entre un 15 % i un 50 %. Es produiran beneficis, així mateix, en la circulació del conjunt de vehicles en configuració euromodular, quant a la reducció del trànsit dels vehicles pesants, l'estalvi energètic i la disminució d'emissions.

En altres països europeus en els quals s'ha implantat aquesta mesura, segons el BOE, no hi ha hagut implicació negativa en els accidents de trànsit. De fet, en disminuir el nombre de vehicles en circulació necessaris per transportar la càrrega, es redueix el risc i, en conseqüència, millora el nivell de seguretat viària.

La reforma del recurs de cassació contenciós administratiu

En data 22 de juliol va entrar en vigor la reforma del recurs de cassació contenciós administratiu introduïda per la disposició final tercera de la LO 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial.

Les principals novetats que incorpora aquesta reforma són les següents:

  • S'amplia l'àmbit objectiu de sentències recurribles en cassació.
  • Desapareixen els motius taxats de cassació; el nou recurs pot interposar-se contra qualsevol infracció de l'ordenament jurídic estatal o europeu, tant processal com substantiva, o de la jurisprudència, i es manté la necessitat que s'invoquin qüestions de dret i no de fet, i que es tracti d'infraccions de dret estatal o comunitari, que hagin estat invocades, rellevants i determinants de la sentència contra la qual s'ha recorregut.
  • Exigència d'un interès cassacional, objectiu per a la formació de jurisprudència.
  • A la norma s'enumeren una sèrie de supòsits indicatius de l'existència d'aquest interès cassacional, però no actuen automàticament, sinó que és necessari que el recurrent els justifiqui al seu escrit.
  • L'escrit de preparació del recurs cobra una importància decisiva, s'amplia a trenta dies el termini per a la presentació, s'exigeix un major formalisme i s'han de justificar els supòsits que permetin apreciar l'interès cassacional objectiu.
  • S'estableix l'extensió màxima de l'escrit d'interposició del recurs
  • (50.000 caràcters amb espai), així com el format (font “Times New Roman”) i l'estructura, aprovats per normes de la Sala de Govern del Tribunal Suprem.
  • La sentència fixarà doctrina jurisprudencial.
  • Se suprimeixen els recursos de cassació en interès de llei i per a unificació de doctrina.

Limitació de les jornades especials en treballs nocturns

El Govern, en l'exercici de la seva competència exclusiva en matèria de legislació laboral, trasllada definitivament al nostre ordenament jurídic el que estableix la normativa europea amb relació a la regulació del temps de treball, a través del Reial decret 311/2006, de 29 de juliol, pel qual es modifica el Reial decret 1561/1995, de 21 setembre, sobre jornades especials de treball, en matèria de treball nocturn.

S'hi afegeix un nou article relatiu exclusivament a treballadors nocturns amb activitats amb riscos especials o tensions importants, i s'estableix un temps màxim de jornada per a aquests casos.

Les persones designades tenen el termini de 7 dies des que reben la comunicació per al·legar, davant la Junta Electoral de Zona, causa justificada i documentada que els impedeixi acceptar el càrrec. La Junta resol sobre l'estimació de la causa sense que sigui possible recórrer en via administrativa, però sí davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

En aquest sentit, el Reial decret recull que “la jornada màxima dels treballadors nocturns el treball dels quals impliqui riscos especials o tensions físiques o mentals importants serà de vuit hores d'un període de vint-i-quatre hores durant el qual porti a terme un treball nocturn”.

S'entenen com a treballs especials o amb tensions especials aquells que tinguin aquesta consideració per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors.

Únicament es pot superar el límit de les vuit hores quan sigui necessari per evitar o reparar accidents o danys extraordinaris i urgents, o bé en aquells supòsits en els quals existeixi alguna irregularitat sense responsabilitat de l'empresa en el treball a torns.

Pagament de les despeses extraordinàries dins de la pensió d'aliments

La Sentència 120/2016, de 2 de març, de la Sala Primera del Tribunal Suprem estableix un pronunciament interessant sobre l'abast de la pensió d'aliments. En aquest cas es valora la demanda que la mare interposa en reclamació d'aliments de la seva filla menor enfront dels avis paterns i materns de la nena.

El pare de la menor és insolvent i no pot fer front a les necessitats de la filla perquè pateix una malaltia que li impedeix incorporar-se al mercat laboral. Així mateix, la mare es troba impedida per treballar per una minusvalidesa reconeguda del 65 %.

La qüestió analitzada en aquesta sentència és nova, atès que és el primer cas a Espanya pel qual es declara el dret d'una menor, per insolvència d'un dels progenitors, a percebre aliments dels seus quatre avis.

La sentència en primera instància desestima la petició de pagament de les despeses extraordinàries de la menor (despeses relatives a classes de música i de suport), partint que aquest concepte està previst per als supòsits de reclamació d'aliments paternofilials per determinació de l'article 93 del CC i queda fora del concepte d'aliments de l'article 142 del Codi civil, el qual estableix que s'entén per aliments tot el que és indispensable per a la manutenció, l'habitació, el vestit i l’assistència mèdica. Els aliments comprenen també l'educació i la instrucció de l'alimentat.

La part demandant apel·la contra aquesta resolució sol·licitant, entre altres qüestions, que s'incrementin els aliments a les despeses extraordinàries. El recurs d'apel·lació desestima la qüestió de les despeses extraordinàries, i la mare hi recorre en cassació.

El Tribunal Suprem determina finalment que el pagament de les despeses extraordinàries que es reclamen als avis, concretament les classes de música i de suport de la menor, tot i ser comprensible el desig de la mare, no són estrictament derivades de l'educació, ja que assisteix a un col·legi públic i, per tant, gratuït. Les despeses extraordinàries que es reclamen no tenen cabuda legal en la relació d'avis-nets, sense perjudici que a vegades procedeixin, si tenen relació amb els conceptes de manutenció, habitació, vestit i assistència mèdica.

Protecció de les persones físiques en els crèdits immobiliaris

El passat 16 de juny de 2019 va entrar en vigor la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari. Aquesta llei regula la formalització de contractes de crèdit immobiliari i garanteix la protecció de les persones físiques en aquest tipus d'operacions, fonamentalment a través de les exigències quant al dret a la informació i al caràcter irrenunciable dels drets que contempla.

La protecció s'estén a les persones físiques en sentit ampli i no només als consumidors, incloent-hi els autònoms i els empresaris individuals.

Respecte als intermediaris de crèdit i prestadors immobiliaris, així com els seus empleats, se'ls exigeix un règim professional quant als coneixements i competències adequats per informar i prestar assessorament al potencial prestatari, així com l'establiment de límits a la política retributiva del personal.

Les vendes vinculades (d'altres productes associats al préstec) estan prohibides, a excepció de certs productes financers, de les assegurances per garantir el compliment de l'obligació i de l'assegurança de danys, sempre que compleixin una sèrie de requisits. Per exemple, en el cas de les assegurances, el prestador ha d'acceptar pòlisses ofertes per altres proveïdors, sense que això impliqui l'empitjorament de les condicions del préstec.

La llei es refereix als préstecs hipotecaris i crèdits per a adquisició de béns immobles d'ús residencial, no només a l'habitatge de caràcter “habitual”, subscrits amb posterioritat a l'entrada en vigor el 19-06-2019, i a aquelles novacions i subrogacions de data posterior però relatives a contractes subscrits amb anterioritat, així com als venciments anticipats de préstecs anteriors.

En la fase precontractual del préstec, l'obligació d'informació general bàsica per escrit i de manera clara, concisa i fàcilment llegible o audible, es completa amb l'elaboració de la fitxa europea d'informació normalitzada (FEIN) i la fitxa d'advertiments estandarditzats (FAE) sobre els riscos de l'operació. Aquestes han de lliurar-se al client en el termini dels deu dies anteriors a la formalització del contracte.

En aquesta fase també ha de tenir lloc un estudi de solvència del prestatari, i la concessió del préstec únicament és possible si l'estudi conclou la probabilitat de compliment de les obligacions segons preveu el contracte.

El notari triat pel client té el deure d'assessorament al prestatari i/o fiador, supervisa que se li ha lliurat la documentació obligatòria i verifica que ha comprès l'abast de l'operació.

La clàusula sòl està prohibida en préstecs a interès variable. Tampoc es permet l'interès negatiu.